Jeroni Guiem Obrador                                 - TSHOCKCULTURAEMOCIONAL                                     D A D


GUANYADOR DEL CONCURS DEL TEATRE PRINCIPAL DE PALMA, 
EN MOTIU DE SALOMÉ.





Programa de mà i Introducció a la versió de Jeroni Guiem Obrador. 

Salomé és el mite de la femme fatale que segurament més ha marcat a la nostra societat, un mite bíblic de la dona diabòlica i perillosa que escala dins la societat mitjançant el seu sexe, el seu erotisme i sensualitat. Segons les sagrades escriptures, el seu padrastre Herodes li va prometre el que volgués a canvi d ́un ball i segons Oscar Wilde a qui hem versionat, va ballar la dansa dels set vels (una dansa inventada per l ́escriptor que també ha quedat a l ́imaginari col.lectiu). Una visió masculina de la dona; de la responsable històrica, ni més ni manco, de la mort de Joan Baptista. 
 Per a nosaltres no era possible avui dia deixar la cosa aquí, la convocatòria que vam guanyar del teatre Principal ja ho posava: la nostra femme fatale, “Salomé, els set vels” és el mite de tota una societat enmarcada dins l ́obsessió del cos com a camí per a escalar dins el poder, però ella podia despertar d ́aquest ensomni bíblic, podia de sobte adonar-se que no va triar ser qui és i que la seva aparent llibertat tal vegada és l ́únic camí que el mascle li ha deixat recórrer, el camí on a amb l ́ús del propi cos, un o una aconsegueix aparentment el que vol, a canvi. 
 Mostram així Set Salomé, el relleu lineal i coral d ́actrius dins d ́una mateixa història, el relleu de visions dins d ́un únic personatge. La diversitat dels cossos al servei del poder. 

Necessitat social del gir final del mite a n´aquest espectacle: 

 Després de parlar amb col·lectius feministes d ́igualtat, transgènere, feministes religioses... i haver sotmés a debat el final de l ́obra, així com tot el mite, vam realitzar un final trencador que ha aixecat una certa pols masclista en una part dels espectadors. Hi ha hagut certs comentaris com “final lamentable, atac a l ́home, error manisfest el final de Salomé, els set vels”... fets que ens han sorprès amb la rabiosa defensa de molta altra gent agraïda del mateix final, així com l ́èxit de públic a les cinc funcions: “gràcies, és molt necessàri, m ́ha encantat el final, aquest mite s ́havia de revisar i contestar”... És curiós veure que no es tracta d’una visió només imposada per alguns homes sinó també per algunes dones; com succeeix amb el mite bíblic de Salomé, on es veu una manipulació més clara de la mare Herodíes per a venjar-se de Joan Baptista qui la condemnava de les seves relacions incestuoses. Tots estem condicionats des de ben petits a ser d’una determinada manera segons el nostre sexe, a ser sotmesos, o dominants, amb uns valors o uns altres, a ser una objecte sexual, a ser a la segona fila, o a ser ambiciosos.
El que aquí es planteja són dues coses: una adonar-nos de com la dona ha estat interessadament maleïda a les escriptures, permetent-li com a únic àmbit de poder, l ́ús del seu sexe, i l ́altre, la reflexió de com els valors no són d ́un gènere o un altre, de fet els valors els podem trobar a qualsevol persona, i qualsevol persona es pot sentir de qualsevol gènere independentment del seu sexe. 
Manca més compromís amb el feminisme. De fet, cal explicar fins i tot la definició de “feminisme”, la qual ha sigut tergiversada i es confón amb l’antònim de masclisme, quan és una denuncia de la construcció androcèntrica de la societat (separant els valors entre homes i dones). 

 Avui dia, la violència de gènere s ́aixeca dins la nostre societat, a tots els nivells les dones són colpejades i fins i tot assassinades per un masclisme denunciat a la societat però no debatut. Amb Salomé ens ha sorprés descobrir que s ́accepta a la dona feminista, però que hi ha d ́altres tipus de dones que la societat no vol que parlin, i curiosament la dona que no es vol que parli és la del silenci ha de fer el seu negoci, no va bé que el mite que apunta a la prostituta, a aquella que va aconseguir el cap de Joan Baptista
per a ballar nua i eròticament, parli i digui s ́ha acabat, ara vull triar el meu destí.

Durant les actuacions, Victoria Sard una jove de només 19 anys a Son Servera (Mallorca) va ser assassinada a les mans de la seva parella i vam fer un minut de silenci. 
La pregunta és: “ Pot una persona masclista sentir-se agraviada per un públic que aplaudeix a una Salomé feminista? “ Noltros hem vist que sí, i esperam que encara hi pensi. 

Editor de páginas web alojado en Vistaprint